Ramon Costafreda i Ramona Cubeles, juntament amb el també mestre Joan Roure, van decidir l'any 1946, en plena postguerra i sense tenir cap ajuda aliena, fundar una escola on poguessin desenvolupar tots els coneixements pedagògics adquirits als anys 30 en el marc formatiu de la Generalitat, en un dels moments més rics de renovació pedagògica que ha viscut Catalunya.

​

Tots aquests principis pedagògics els van anar implementant i transmetent al seu alumnat, en una època tan difícil com eren els anys 40-60 en què l'ensenyament s'havia convertit en un simple treball memorístic.

​

Uns dels objectius dels seus fundadors era aconseguir, a més d'un alt nivell intel·lectual, una sòlida formació en valors, l'aprendre a aprendre, despertar l'esperit crític i el foment de la música i el teatre.

​

A la dècada dels anys 70-80 es produeix el primer relleu generacional. Els seus fills, Joan Mª Roure i Josefina Peraire, i Montserrat Costafreda al capdavant, agafen les regnes de l'Equip Docent, per, amb l'esforç conjunt, seguir el camí iniciat pels seus pares i fundadors tot incorporant-hi els canvis i avenços adequats a l'època. Van haver de fer front als continus canvis de lleis educatives i a la dificultat que suposa ser una escola petita i familiar.

 

A partir dels anys 90 és quan la tercera generació familiar agafa el relleu. L'Anna Ferrer, juntament amb els equips directius i el claustre de professorat, donen un nou impuls a l'escola, tot dotant-la dels últims avenços tecnològics i pedagògics, per convertir el Ramon Llull en una escola moderna a la recerca de les necessitats pedagògiques del  nostre alumnat.